La pataleta (anti)democràtica de Jordi Hereu

Ens vam acomiadar d’un mes de març intens, ple d’actes públics i inauguracions a corre-cuita del alcalde Hereu, degut als canvis de la LOREG, amb la obertura del Museu Blau. El museu Blau és la reubicació del museu de Ciències Naturals de Barcelona a un altre espai: L’edifici del Fòrum. Després de 7 anys i 150M€ (!) invertits en l’edifici, sembla que finalment s’ha trobat una funcionalitat a l’espai per a què no només sigui usat pels skaters. Set anys i 150M€. Unes xifres que retraten el consistori en les facetes en què més excel·leix: La ineficàcia i el malversament.

Ineficàcia, perquè resulta dramàtic que hagin tardat 7 anys per trobar un ús raonable per una inversió milionària. I malversament, com a conseqüència de la inacció municipal durant tot aquest llarg període de temps en què l’auditori de base triangular no ha tingut un ús clar.

L’abril ha vingut marcat per la consulta sobre la independència del 10-A, promoguda per BCN Decideix. La consulta que havia de posar fi a la, llavors utòpica, onada iniciada un no tan llunyà 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Una consulta en què es preguntava a tots els barcelonins si volien o no que Catalunya esdevingués un Estat social i democràtic integrat en la Unió Europea i que ha resultat ser un èxit de participació amb el 21,37% del cens. 257.645 persones han donat suport a la consulta, que són 5.292 més de les que van votar a favor del bipartit municipal que governa la ciutat.

D’uns mesos ençà i amb el despropòsit que esdevingué la consulta de la Diagonal, encara en la memòria de tots els barcelonins, les comparacions en quant a la organització i la futura participació eren cada cop més inevitables. L’equip de govern no les tenia totes i l’incomodava que un procés purament democràtic i sorgit i pagat única i exclusivament pel poble pogués tenir més bona acollida que el que un any abans havia organitzat i anunciat sense èxit, per tot arreu, el propi Ajuntament.

L’orgull, el no saber perdre, sembla ser que ha dut a l’Ajuntament a intentar obstaculitzar la consulta ciutadana, basant-se en els recents canvis de la LOREG i barrejant la plataforma com a organització política per tal de justificar el seu suposat error administratiu que va impedir el desplegament de 400 banderoles per la ciutat per tal de donar a conèixer la consulta i promoure la seva participació. La pilota va passar a mans de la Junta Electoral, que com bé devia haver calculat l’alcalde Hereu, no va emetre sentència fins passada l’efemèride. I fou a favor de BCN Decideix.

Així doncs, l’alcalde ha demostrat ser una persona que només creu en la democràcia i el joc net quan és promogut des del partit; i ha deixat en evidència, un cop més, que no té l’alçada suficient per a ser reelegit alcalde d’una ciutat que en ple segle XXI ha de ser referent i impulsora de mecanismes més participatius que ens acostin a una democràcia a la qual no només puguem veure, sinó amb la que també puguem parlar-hi i sentir-nos nostra.

[ + Ampliar ]

[ - Minimitza ]

#elcanvi és escoltar i treballar cada dia com si s’albiressin eleccions

Una de les moltes queixes dels ciutadans de Barcelona, i probablement la més sonora i antiga que arrosseguem a la ciutat, és haver de veure com l’Ajuntament sembla només disposat a intentar resoldre ràpidament els problemes de la gent quan surten als mitjans de comunicació i/o quan s’acosta la campanya electoral. Un fet trist perquè demostra la poca vocació de servei que tenen la gran majoria dels governants.

Aquest 28 de gener passat, de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que es viuran a l’Estat el 22-M va entrar en vigor la modificació de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) per part de les corts generals. Una modificació que ha aixecat dubtes sobre la seva constitucionalitat amb un nou concepte anomenat “incompatibilitat sobrevinguda” i que deixa als emigrants de l’Estat a altres països sense la possibilitat de votar per correu en les eleccions municipals. Un fet indignant i contrari a la pràctica habitual a nivell internacional per aquests casos.

Dins dels canvis introduïts també trobem la prohibició als partits polítics i a l’administració de demanar el vot, usar el lema de campanya o inaugurar obres fetes per la pròpia administració des de la convocatòria de les eleccions fins a l’inici de la campanya electoral. Un canvi ben significatiu que triplica la sensació de què en temps d’eleccions els governants no paren de fer spam sobre el que han realitzat o estant “apunt” de finalitzar. En aquest sentit, l’alcalde Hereu, “alliberat” després d’haver vençut contra un fals goliat i envalentit amb una embranzida que només ell es creu, es disposa, sigui com sigui, a tallar la cinta del màxim d’obres en què s’entrevegi el final.

Si el diumenge 27 feia la marató per a poder estar tant en l’acte de la inauguració de la ronda del Guinardó com en la restauració de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El fet del dia anterior ens porta a una d’aquelles situacions que un govern seriós i que es vanta d’estar sempre al costat dels ciutadans no hauria de fer.

Recordant els “millors” temps de la Maleni-ni-partía-ni-doblá inaugurant l’arribada a BCN de l’AVE al Prat amb l’estació a mig construir, l’alcalde Hereu va emular en menor escala, tot s’ha de dir, aquell gran hit, i es va desplaçar al carrer Joaquim Costa, a Ciutat Vella, on es va disposar a inaugurar una remodelació parcial, aprofitant una festa del comerç del propi carrer promoguda pel propi Ajuntament (quina sorpresa, oi?) que va tenir una participació ben escassa (15%) per part dels comerciants. El pitjor de tot és que les obres, que han dut a la zona una sensació constant d’inseguretat, fa més d’un any que estan endegades i no estaran totalment llestes fins al maig.

El més significatiu de tot plegat és la lapidària frase que un restaurador del carrer Ferlandina (un carrer adjacent al Joaquim Costa) va deixar anar a ‘el Punt’ i que mostra el savoir-faire, lamentable, d’un alcalde i un Ajuntament només preocupat d’aplicar maquillatge a la ciutat quan les marques de deixadesa que pateix poden afectar un acte públic: “Cada cop que hi ha una inauguració al MACBA no n’hi ha cap d’indigent, tot està net”.

És aquesta la Barcelona que volem? La que prefereix que els visitants s’enduguin una imatge idíl·lica de la ciutat abans que afrontar i intentar arreglar els problemes dels seus conciutadans? Des de la JNC diem que NO. Que una altra Barcelona és possible. Una Barcelona que a quatre dies de les eleccions no hagi de gastar-se un mínim de 780.000 euros en publicitat per a fer balanç de mandat i enlluernar els ciutadans despistats. Una Barcelona que els barcelonins es puguin mirar amb confiança i proximitat. Una Barcelona que sigui el batec i la veu de tots i cadascun dels barcelonins.

Una Barcelona millor que només serà possible si El Canvi que abandera en Xavier Trias i CiU és capaç d’assolir el gran repte de trencar 32 anys d’història monocolor a lAjuntament de BCN. Un canvi per el qual hem de seguir difonent fins l’últim dia el missatge d’en Trias si volem que esdevingui realitat. Perquè la Barcelona que volem passa per escoltar i treballar cada dia pels barcelonins, no només quan s’albiren eleccions.

[ + Ampliar ]

[ - Minimitza ]

CiU denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients

Francina Vila exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat

El Grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona, que presideix Xavier Trias, denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients. La regidora de Joventut de CiU, Francina Vila, exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat.

“Tots coincidim en que l'atur és un problema social greu a Barcelona i que un dels col·lectius més afectats és el dels joves, ja que representa un 35,5 del total d’aturats”, ha exposat Vila. “A aquest fenomen cal sumar-hi altres problemes com l’alta temporalitat dels contractes o l’abandonament escolar, d’un 15 a l’ESO i un 36 ens els graus superiors. Fenòmens tots ells que ens situen a la cua de les ciutats europees”.

Malgrat aquesta situació el Govern en la presentació de l’Informe Desplegament de Mesures per a l’orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil en el Consell Plenari afirma que a Barcelona estem en una situació una mica més positiva respecte de Catalunya o la resta de l’Estat. “Però les xifres segueixen essent alarmants”, ha dit Francina Vila.

Com ha explicat la regidora de CiU fa un any el Govern “va presentar una mesura de govern poc concreta, que no contemplava aplicacions pressupostàries, no esmentava quins recursos s'aplicarien per arribar a uns objectius que tampoc no estaven ben definits, i tampoc comptava amb mètodes d’avaluació”. “Ara”, ha afegit, “ens presenten un resum on podem veure el grau d’assoliment d’alguns objectius, podem constatar que, per exemple, mesures com l’orientació professional inicial, l’ impuls als valors i la cultura del treball, les accions en ocupabilitat juvenil i la promoció de la iniciativa emprenedora no arriben ni tan sols al 50 dels objectius que s’havien marcat”.

A parer de Vila la xifra de 35,5 d’atur juvenil, que dobla l’atur general a la ciutat, posa en evidència que “les mesures impulsades per govern són del tot insuficients”.

Per a Francina Vila “és necessari tenir clar que l'estratègia per fer front a l’atur juvenil s'ha de plantejar a mitjà i llarg termini”, i ha denunciat que “tal i com està plantejat, i com ja vam dir en el seu moment, el Pacte per l’Ocupació no és una eina eficaç i no s’han acceptar propostes ni nostres ni d’altres entitats com el CJB, per exemple. Perquè citar-los a un document, no és suficient”.

Vila ha recordat que “el CJB va presentar el mes de febrer un document a l’Alcalde Jordi Hereu però si el comparem amb l’informe presentat al Plenari no es recull cap de les seves propostes”. La regidora de CiU ha posat dos exemples: on és la resposta a les clàusules socials que el CJB demanava per evitar els subcontractes de joves en precarietat? On és el compromís que l’Ajuntament per evitar la contractació de becaris, com a forma habitual de contractació precària, a les empreses municipals? La regidora nacionalista ha afegit que “les polítiques de joventut són transversals i han de ser compartides amb les entitats juvenils de la ciutat”.

La regidora de CiU ha explicat que el seu grup va proposar els eixos del que havia de ser un “vertader pla per desenvolupar l’horitzó professional i l’emancipació dels joves, centrant-ho bàsicament en la generació d’ocupació i la lluita contra la crisi econòmica, el foment dels emprenedors i la formació de qualitat, innovació i recerca. Aquests eixos els vam convertir en una proposició que va ser aprovada amb el suport de tots els grups municipals en la Comissió de Promoció Econòmica celebrada el passat mes de juny”.

“Avui lamentem que, una vegada més, aquest govern no respecti els acords i que no s’hagin incorporat ni desenvolupat cap de les mesures que van ser acordades per tots els grups municipals”, ha finalitzat Vila.

DOCUMENT ASSOCIAT: Test document [PDF]

[ + Ampliar ]

[ - Minimitza ]

El canvi a Barcelona

Comença el curs polític a Barcelona, tot i que enguany probablement no tindrem les portades de la premsa tan impactants com fa un any, on mostraven com a la nostra ciutat s'exerceix la prostitució en ple centre i a ple dia; però això no vol dir que no succeeixi.

La nostra és una ciutat d'èxit, de moda internacionalment. Cada any, la visiten més de 7 milions de turistes i, és clar, per nosaltres és un orgull poder dir que vivim o som de Barcelona. No ens passa el mateix però amb el seu govern municipal, amb un Ajuntament que hauria de ser de tots però que s'ha convertit en el búnker del PSC.

Un èxit col·lectiu que només pot sobreviure en el temps si s'actua decididament sobre els riscos i problemàtiques que té. Perquè de res serveix ser una ciutat envejada per tot el món, si els que aquí hi vivim no podem participar-hi d'aquest èxit.

L'agonia de Jordi Hereu i del seu equip ja sembla no tenir aturador. Barcelona és una ciutat anèmica, sense pols ni creativitat, que ja no suma esforços entre tots els que l'estimem, la trepitjem i hi vivim. I cada dia som més els que ens preguntem, fins quan podrem seguir així.

Per tot això i molt més, necessitem un canvi. Però no podem deixar-ho aquí, no ens podem conformar en un canvi perquè els qui fa 31 anys que manen ho fan molt malament, sinó que hem d'anar molt més enllà. Hem d'aconseguir tornar a fer entrar la il·lusió per Barcelona a totes i cadascuna de les llars de la nostra ciutat, a tota la gent. Perquè s'ho mereix, i perquè ens ho mereixem.

Cal doncs que tots ens hi deixem la pell, perquè Barcelona i els barcelonins, ens necessiten ara més que mai.

[ + Ampliar ]

[ - Minimitza ]

6.000 estudiants sense plaça universitària

No són poques les veus anònimes que s’han anat sentint els darrers dies a la ràdio i als diaris dirigint crítiques als responsables del sistema de selecció universitària. Irene Rigau, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, ha recollit aquest malestar general d’alumnes i pares a la cambra catalana davant el Govern de la Generalitat i especialment del conseller d’universitats, Josep Huguet.

Rigau ha explicat que si el sistema és encara competitiu i relativament eficaç és gràcies a la feina de l’equip tècnic que fa anys que hi treballa, però que la manca de lideratge del Govern en temes d’universitat està perjudicant aquesta feina ben feta i és la causant de la situació actual. “No pot dir, senyor conseller, que és una xifra habitual que 6.000 alumnes no tinguin plaça”, ha dit Rigau durant la seva intervenció. Enguany només el 62% dels prematriculats han obtingut plaça per a la seva primera preferència, mentre que s’havia arribat al 85% anys enrere. El Govern ha de treballar pel futur de Catalunya i la formació adequada dels joves és clau per això. Una formació adequada passa perquè el màxim nombre d’alumnes pugui cursar uns estudis que s’avinguin amb la seva vocació: actualment, falten places en estudis que tenen una gran demanda, però alhora en sobren centenars en altres que tenen una demanda més reduïda. Els recursos no s’estan invertint bé i es perden diners per un costat mentre en falten per un altre, frustrant les expectatives de molts estudiants que no aconsegueixen plaça d’allò que volen estudiar perquè l’oferta no s’ajusta prou bé a la demanda. L’oferta de places aquest any ha augmentat en només 340, mentre que se sabia que la situació actual de crisi motivaria la demanda d’un nombre superior d’alumnes al d’anys anteriors i en col•lectius on normalment n’hi ha poca: se sabia que l’oferta creixeria en centenars d’aspirants i només s’han creat 340 places.
Rigau ha criticat, d’altra banda, la falta de reacció dels consellers Huguet i Castells davant una normativa del sistema de selecció universitària que perjudica clarament els alumnes que fan la selectivitat i el fet que no s’hagin revisat els criteris de selecció. Això ha portat, com a constatat la diputada, a uns resultats molt pitjors dels que els governs tripartits van heretar dels anteriors governs de Jordi Pujol. En època de crisi cal formació —ja s’ha dit i repetit centenars de vegades—, però el Govern resulta ser completament incapaç de donar una opció formativa adequada a 6.000 persones que, volent-se formar, no poden fer-ho per culpa de la inoperància i incompetència de l’actual tripartit.

[ + Ampliar ]

[ - Minimitza ]