11/07/2010

La JNC de Barcelona fa un balanç molt positiu de la manifestació del 10-J. El crit unànime de 1.500.000 catalans acaba de deslegitimar del tot —si és que això era encara possible— el Tribunal Constitucional, que després d’haver volgut estar per sobre de la sobirania del poble català ha rebut per resposta el rebuig explícit, contundent i rotund d’un poble que porta molts anys suportant el desgast que li imposa la casposa Espanya. La sentència emesa pel Tribunal Constitucionalés la primera que s’emet contra una disposició amb valor de llei aprovada directament pel poble, no pels seus representants. Això i, sobretot, el fet que la resta de poders de l’estat ho hagin acceptat i ho hagin considerat legítim perquè va en favor dels seus interessos col·loca l’estat espanyol i sobretot les relacions entre Catalunya i Espanya en un punt de crisi mai assolit fins ara i d’una gravetat que només es pot resoldre amb una resposta contundent, la independència. No només fa segles que Catalunya és menyspreada per Espanya, sinó que això ha anat en augment fins a conduir a la situació actual, una paradoxa impossible de creure en un marc de democràcia: la sentència contra una disposició aprovada directament pel poble i l’acceptació d’aquest fet com a ‘normal’ són símptomes inequívocs que la democràcia espanyola és encara immadura i es troba, malgrat les aparences i els seus vans intents de tractar d’igual a igual països com França o Anglaterra, encara en una etapa d’autoconvenciment dels valors democràtics, però no de sincera convicció i confiança en ells.

La JNC de Barcelona, d’altra banda, se sent orgullosa de sentir-se part activa de la mobilització i participació en la marxa. No només van contribuir a l’elevada participació amb l’assistència de nombrosos militants del partit a la manifestació, sinó que va treballar intensament durant tota la setmana per aconseguir la màxima participació i el màxim ressò de la manifestació a favor del catalanisme més important dels darrers 30 anys. Durant dues tardes senceres, militants de la JNC de Barcelona van repartir 1.500 metres de senyera per tots els edificis de la Gran Via anant porta per porta per tal que tothom pogués penjar el símbol nacional de Catalunya als seus balcons i finestres durant la manifestació. Es van penjar també senyeres a totes les entrades de Barcelona, que van poder ser vistes tant pels barcelonins que tornaven a la ciutat com pels habitants de la resta de Catalunya i del País Valencià que arribaven a Barcelona per assistir a la manifestació. A més, a l’edifici d’un dels xamfrans de Passeig de Gràcia amb el carrer València, hi van penjar una estelada gegant que n’ocupava bona part de la façana acompanyada d’un cartell també de grans dimensions amb el lema "Catalonia is not Spain".
A més de la repartida i penjada de senyeres per la ciutat, els militants de la JNC van repartir fulletons on s’informava de les raons per les quals es convocava la manifestació, de la situació amb què el TC ha resolt el recurs imposat pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya, la manca de legitimitat que té el tribunal per resoldre sobre una disposició aprovada pel poble català, que com a poble té reconegut —si més no, teòricament— el dret a decidir sobre allò que l’afecta i sobre els canvis que ha imposat a la llei magna de Catalunya. Un total e 5.000 fulletons es van repartir dijous 8 al matí a les sortides de les principals parades de metro de la ciutat i divendres 9 al vespre a les portes dels cinemes de la ciutat, dos llocs, doncs, de màxima concurrència per tal de fer arribar el missatge a tanta gent com fos possible.

[ + Ampliar ]

19/06/2010

Més de 2.300 persones participen en el referèndum organitzat per la JNC de Barcelona

Un 86 dels votants consideren que si el Tribunal constitucional retalla l’Estatut s’haurà d’iniciar un procés per assolir la independència de Catalunya com un estat de ple dret en el marc de la UE. Al llarg del matí d’avui, la Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha organitzat una consulta pròpia, repartida en deu punts de la ciutat i en els quals han dipositat el seu vot 2.358 persones. El resultat ha estat aclaparador: a la pregunta sobre quina ha de ser la reacció si es retalla l’Estatut, un 86 dels que han dipositat el seu vot a les urnes habilitades per l’ocasió s’ha posicionat a favor d’iniciar un procés d’independència; el 10 s’ha mostrat partidari de posar a consulta l’Estatut retallat, i només el 4 s’ha mostrat favorable a acceptar el nou dictamen. Pel que fa la potestat del Tribunal Constitucional, el 98 l’ha negada i un 2 l’ha donada per vàlida.


Aquesta consulta ha coincidit amb el quart aniversari del Referèndum sobre l’Estatut de Catalunya. Ahir, 18 de juny, es van complir quatre anys des del Referèndum d’aprovació del nou Estatut de Catalunya, que va ser ratificat amb més de 440.000 vots a la ciutat de Barcelona. Avui, la voluntat de Catalunya es troba als despatxos del Tribunal Constitucional a punt de ser retallada després que hagi estat impugnada pel PP, el defensor del poble i algunes comunitats autònomes. Catalunya no té, doncs, un lloc a Espanya; l’estat espanyol, per enèsima vegada a la història, ofega la voluntat dels catalans i no els permet viure i regir-se segons la seva voluntat. La veu d’un poble, la llibertat d’un poble, està sent qüestionada per un tribunal que, malgrat estar completament desautoritzat, malgrat estar anant en contra de la sobirania d’un poble, continua intentant emetre una sentència sigui com sigui, fins i tot recorrent a la votació article per article —segons el propi tribunal, un procediment del tot extraordinari i contraproduent.

Segons la JNC de Barcelona, “avui hem pres el pols a la ciutadania, rectificant així el que els esdeveniments dels últims mesos venien apuntant: que els catalans no accepten que la seva voluntat com a poble, convertida en llei pel procediment que pertoca, es posi en qüestió i que, si malgrat tot el Tribunal Constitucional espanyol decideix retallar l’Estatut de Catalunya, el país està per l’inici d’un procés d’Independència perquè Catalunya esdevingui un nou estat europeu.”

La Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha donat la possibilitat a la gent de la ciutat de respondre a les preguntes:

- Quina creus que ha de ser la reacció en cas que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut?

a. Iniciar un procés per assolir la independència com un Estat de ple dret dins la UE.

b. Posar a consulta popular l’Estatut retallat.

c. Acceptar el dictamen del TC.

- Creus que el Tribunal Constitucional té potestat per retallar o reinterpretar l’Estatut?

a. Sí

b. No


[ + Ampliar ]

08/06/2010

Artur Mas parla sobre l'atur juvenil

Article d'Artur Mas publicat avui dimarts 8 de juny a El Periódico

Volem ser Holanda...

Just ara apareixen noves dades sobre l'atur juvenil quan, de la mà del partit holandès D66, Convergència acaba de concloure un estudi sobre com afronten els Països Baixos la desocupació juvenil. El nostre interès per Holanda té a veure amb el fet que, mentre que nosaltres tenim els índexs més alts d'atur juvenil de la Unió Europea, ells tenen els més baixos. Les xifres amb què treballàvem quan vam iniciar el projecte eren les del primer trimestre del 2009. Els Països Baixos tenien un 6 d'atur juvenil. Catalunya, un 36,2. En el primer trimestre del 2010 ja hem arribat al 40,01, un creixement increïble si es té en compte que el 2007, just abans de la crisi, Catalunya només en tenia un 13,23. Definitivament, no som els Països Baixos del Mediterrani que alguns dels nostres pròcers havien somiat.

Un cop constatat l'abisme que ens separava d'Holanda, he volgut seguir de prop el progrés del treball i saber les raons d'aquest immens gap. El nostre atur, és una cosa sabuda, té a veure amb un sistema productiu –amb excessiva promoció immobiliària– que s'ha col·lapsat amb la crisi. El seu creixement desbocat també té a veure, i així mateix és una cosa sabuda, amb la falta de reacció dels governs dels presidents Zapatero i Montilla.

Més enllà d'això, Holanda té molt poca desocupació juvenil perquè hi lluita en contra amb una determinació que és digna de ressaltar. Una legislació, àmpliament compartida, impulsa els aturats a formar-se en noves habilitats, a buscar feina i a no perpetuar-se en el cobrament de subsidis. Agències públiques dedicades al treball social es disputen fons públics en funció dels seus resultats. Els treballadors socials tenen importants incentius econòmics per cada un dels aturats que aconsegueixen que deixin de ser-ho. Avui, a la immensa ciutat de Rotterdam hi ha 4.300 aturats d'entre 18 i 27 anys. Tots estan perfectament localitzats, se sap de les seves singularitats i possibilitats. Tots, amb o sense estudis, holandesos, immigrants o fills d'immigrants, amb o sense família, alguns amb problemes de drogues o familiars, tindran un entrenador que els orientarà perquè encarin la seva vida cap a l'ocupació.

Si el diferencial d'atur entre Holanda i Espanya-Catalunya és tan diferent, té sobretot a veure amb el fet que ells tenen un sistema educatiu de gran qualitat i molt orientat a inserir els joves en el mercat, mentre que nosaltres tenim un sistema en general poc preocupat pel mercat laboral.

Els diferents informes PISA avalen els bons resultats del sistema educatiu holandès enfront del nostre. En matemàtiques, els Països Baixos estan en tercera posició; en ciències, en el sisè. Espanya està en la posició 23 en els dos àmbits. Catalunya, si computés, estaria una mica més bé que el rànquing general espanyol, però no gaire. No són les úniques dades en què anem endarrerits. En l'economia global, el coneixement de llengües –peculiarment de l'anglès– resulta essencial. Segons xifres oficials de la Unió Europea, els Països Baixos són, amb Suècia i Dinamarca, els que tenen un nivell més alt d'anglès. Nosaltres anem al vagó de cua amb Itàlia, Polònia, Romania i Bulgària. Sent, com som, un país turístic, el tema resulta especialment greu.

A les escoles holandeses, lluny de l'esperit poc exigent que de vegades regna a les nostres, es valora l'esforç dels estudiants. I això no suposa ni fracàs ni abandonament escolar. Allà, la formació professional té tot el prestigi. En diuen Educació Secundària Preparatòria Aplicada (o, per les seves sigles en holandès, VMBO) i la cursen més del 60 dels holandesos d'entre 12 i 16 anys. Un percentatge important estudia enginyeries i en universitats politècniques, de manera que molt pocs entren en el que nosaltres entenem pròpiament com a universitat.

Molt lluny, doncs, del nostre model, ja que tenim el triple d'universitaris que d'estudiants de FP, i això fa que tinguem multitud de llicenciats en diverses matèries en atur, però que freqüentment ens faltin tècnics ben formats per a alguna de les nostres fàbriques. Una situació que és lògic que succeeixi perquè, més enllà de les declaracions, la nostra formació professional, a l'haver-hi repartides les seves competències entre els departaments de Treball i d'Educació, no és prioritària per a cap dels dos i, d'aquesta manera, els resultats són descoratjadors. L'any 2009, només el 54 dels alumnes de grau mitjà es van graduar, mentre que el 2003 van ser el 71. I tan greu com això: en aquest curs, en plena crisi, 2.500 persones s'han quedat sense poder estudiar FP per falta de places. La bondat d'estudiar FP per a la inserció no només l'acrediten els holandesos. A Catalunya, gairebé un 90 dels que tenen un graduat professional troben feina, i superen en molt el percentatge dels llicenciats.

Alguns semblen resignats enfront d'aquestes xifres. Nosaltres, no obstant, no podem resignar-nos amb un problema que frustra expectatives de la nostra joventut i malmet per a la nostra economia una força i una creativitat increïbles. Però ho farem.

[ + Ampliar ]

07/06/2010

La JNC de Barcelona dóna tot el seu suport a Xavier Tiras

Aquest dissabte, CiU ha celebrat la proclamació de Xavier Trias de nou com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Aquesta serà la tercera vegada que Trias encapçali la llista de CiU al govern municipal de la capital catalana i aquest cop les enquestes li són més favorables que mai. I és que Trias porta ja molts anys treballant en política i darrerament sobretot en política municipal; Trias coneix la ciutat amb profunditat, l’ha caminada tota per tots els racons i és conscient dels problemes barcelonins.


La JNC de Barcelona va assistir a l’acte per demostrar tot el seu suport a Xavier Trias. Actualment, al grup municipal hi ha una regidora de la JNC, Francina Vila, i a l’equip de treball de l’alcaldable hi ha també altres militants de la JNC de Barcelona, amb qui Trias manté una fluïda relació. En aquest projecte amb què Xavier Trias vol culminar la seva carrera política, la JNC de Barcelona s’ha mostrat sempre compromesa amb la candidatura i amb la idea de Barcelona d’en Xavier Trias i dissabte, amb la seva assistència al multitudinari acte celebrat a l’estació del Nord, va renovar aquest compromís de treballar perquè a les eleccions municipals de la primavera de l’any que ve Xavier Trias pugui vèncer i proclamar-se alcalde.

[ + Ampliar ]

14/05/2010

Esther Padró, consellera municipal de Gràcia, exigeix més polítiques per a joves al districte

La inactivitat del govern del districte ha portat al desencant entre els joves i a tancar la porta del diàleg entre govern i joventut, la porta que, per contra, és la que més facilita una resposta ajustada a les seves demandes. És per aquest motiu que Esther Padró, consellera municipal de Gràcia per CiU i la JNC, en una entrevista amb Graciamón TV, la televisió de Gràcia, ha criticat que el govern del districte, en l’àmbit de la política juvenil, únicament hagi creat el centre cívic La Fontana en els tres anys de legislatura que ja han transcorregut; es tracta d’un centre cívic que, efectivament, proporciona un nou espai per a les activitats d’associacions i entitats juvenils, però que d’altra banda és una instal·lació impulsada i finançada des de l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, ha de donar cabuda a tots els joves de la ciutat.
Padró considera aquesta manca d’activitat per als joves del districte una conseqüència lògica del desinterès que l’equip de govern de Gràcia mostra cap a aquest sector de la ciutadania. La prova més evident, segons la consellera municipal, és que no s’ha convocat cap comissió de joventut al districte des de l’octubre de l’any passat. A això cal sumar-hi que la manca absoluta de resposta als problemes dels joves del barri ha anat minvant l’assistència de les organitzacions juvenils a aquestes comissions, fins al punt que a la darrera només hi van acudir els representants de les formacions polítiques. L’oblit a què l’equip de govern de Gràcia ha relegat els joves ha tancat la via més directa de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, el diàleg directe entre els polítics i els joves del barri.


[ + Ampliar ]

   Notícies del Grup Municipal